Els sòls espanyols, menys erosionats però més contaminats
Aquest treball conjunt apareix en el context de l’Any Internacional dels Sòls 2015, declarat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), abordant també els principals problemes i reptes dels sòls espanyols.
Juan Fernando Gallardo Lancho, investigador de l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Salamanca (IRNASA, centre del CSIC), és l’editor del libro’The Soils of Spain ‘(‘ Els Sòls d’Espanya ‘), una obra que recull les aportacions de més d’una vintena d’experts nacionals que analitzen les característiques dels variats sòls d’Espanya.
Aquest treball conjunt apareix en el context de l’Any Internacional dels Sòls 2015, declarat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), abordant també els principals problemes i reptes dels sòls espanyols.
“El lector no es va a trobar un país homogeni, sinó molt variat”, adverteix l’editor, tal com fa al començament del llibre. A l’est peninsular predominen els sòls àrids, calcaris i salins; els sòls mediterranis, localitzats al sud, poden ser àcids i destaquen pel seu color vermellós; mentre que al nord la humitat i la geologia determinen sòls generalment foscos, àcids i protegits per la vegetació.
Com és obvi, totes aquestes característiques de la part més superficial de l’escorça terrestre afecten directament a l’agricultura. “Tradicionalment s’ha vinculat els sòls mediterranis a les zones en què hi ha oliveres”, comenta Gallardo.
D’altra banda, a Galícia, és imprescindible l’emblanquinat del sòl per corregir els problemes d’acidesa. En els dos altiplans, els terrenys agrícoles són de pobres a molt pobres en matèria orgànica, sent freqüent que els cultius necessiten nutrients, com el fòsfor.
No obstant això, els sòls no romanen inalterables. Esdeveniments històrics com l’arribada dels àrabs amb noves tècniques de reg o el descobriment d’Amèrica i la subsegüent introducció de noves espècies cultivables han propiciat canvis en els sòls que seria curiós analitzar.
Aquesta constant evolució fa que els desafiaments a què s’enfronta la conservació del sòl també vagin canviant. “Els problemes d’erosió que tenia Espanya han disminuït per l’abandó de les zones menys productives i amb més riscos, però aquest fenomen té altres conseqüències, com l’augment de la biomassa que, al seu torn, afavoreix els incendis durant l’estiatge”, assenyala l’expert.
De l’erosió a la contaminació
En els últims anys les polítiques ramaderes han incentivat un excés de caps que també comporta erosió del terreny per sobrepastura o sobreexplotació. Així mateix, el reg en zones àrides sol propiciar la salinització, sobretot quan es realitza amb aigües fòssils (aigües subterrànies procedents d’aqüífers molt antics) cada vegada a més profunditat.
D’altra banda, a mesura que augmenta el desenvolupament socioeconòmic “s’estan usant els sòls com depuradors de residus o subproductes de la vida urbana, el que propicia la contaminació edàfica”, destaca el científic del IRNASA, que advoca per la necessitat de conèixer millor els processos descontaminants.
Totes aquestes qüestions s’aborden en un llibre que suposa una important aportació espanyola a l’Any Internacional dels Sòls per part de edafólogos amb diferents especialitzacions, des de la Geologia a la Biologia o la Química, ilustrándose amb mapes que inclouen els últims avenços en cartografia de sòls .
Els sòls del món
No obstant això, els principals problemes del sòl avui dia es troben en els països en vies de desenvolupament, amb casos greus d’erosió i contaminació, “sobretot a la zona andina”. Generalment, gran part d’aquesta població viu del sector primari i els terrenys es troben sobreexplotats per alimentar persones i animals, la qual cosa porta a una pèrdua de riquesa en matèria orgànica edàfica i, per tant, de fertilitat i de sòl per erosió. El resultat és que cada vegada hi ha menys sòl agrícola disponible. Com a conseqüència social, la població empobrida, de vegades discriminada, emigra en massa a les grans ciutats, on es generen gegantines bosses de pobresa.
En aquests països la frontera agrícola es va ampliant, ja que cada vegada fa falta més terreny per alimentar una població creixent, de manera que la desforestació va en augment; però “Europa no vaig poder donar lliçons a ningú”, opina Gallardo, ja que durant segles ha fet el mateix, de tal manera que avui en dia “no queda ni un bosc natural a Anglaterra o Alemanya i només residualment a Espanya”.
Referència bibliogràfica:
Gallardo, Juan F. (Ed.)The Soils of SpainDOI10.1007/978-3-319-20541-0
Font original:
