En el primer Consell de Ministres de l’any es va aprovar la controvertida modificació de la “Lei de Montes”, una norma l’elaboració de la qual ha tingut en suspens durant prop de dos anys a les organitzacions ecologistes. El punt més conflictiu és el que obre la posibilitat de canviar l’ús dels terrenys cremats, una 
cosa que en la normativa actual, de 2003, està prohibit durant els 30 anys posteriors a un incendi. “Existeix el risc que es tornin a provocar incendis per permetre la construcció en zones cremades”, va assegurar Ecologistes en Acció.
L’article 50 del projecte de llei inclou una excepció a la prohibició general: les comunitats autònomes podran acordar el canvi d’ús forestal d’una muntanya cremada quan es donin “raons imperioses d’interès públic de primer ordre”. Per a SEO/BirdLife, això genera inseguretat jurídica perquè es tracta de conceptes “oberts a interpretació” que podrien obrir la porta a desenvolupaments urbanístics en terrenys incendiats. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient fa una lectura molt diferent: es tracta d’impedir que un foc intencionat pugui impedir actuacions d’interès general. La ministra, Isabel García Tejerina, va posar ahir un exemple del que es pretén evitar: que s’anunciï l’obra d’una carretera que exigeix expropiar un terreny i el propietari ho cremi per evitar que es pugui dur a terme durant 30 anys.
Begoña Nieto, directora general de Desenvolupament Rural i Política Forestal, va admetre que existeix la possibilitat que ocorri el que denuncien els ecologistes, però va assegurar que és molt remota. “El canvi d’ús no és tan senzill. El text preveu que es faci mitjançant una llei autonòmica, en un procés públic. Han de concórrer raons d’interès públic de primer ordre”, va subratllar.
García Tejerina va comparèixer després del Consell de Ministres per presentar les novetats de la llei. Entre altres coses, regularà la figura de les muntanyes de socis, que ocupen milió i mitjà d’hectàrees en tota Espanya, de manera que es puguin gestionar sense necessitat de l’acord de tots els propietaris. Nieto va explicar que es tracta d’evitar l’abandó de muntanyes en els quals, amb els anys, s’ha anat desdibuixant la propietat. Ara no es poden prendre decisions sense l’acord de tots els amos.
La nova llei crearà una figura nova, les societats forestals, que permetran que les muntanyes es gestionin de forma agrupada sense que els propietaris perdin la titularitat. “A Espanya hi ha moltes muntanyes que estan abandonats i s’estan deteriorant. Volem evitar aquest abandó. Una muntanya gestionada és una muntanya cuidada”, va afirmar García Tejerina. Un altre dels objectius que persegueix la nova llei és simplificar els instruments de gestió de les muntanyes. S’aclarirà la seva classificació, dividint-los en quatre categories.
El text permetrà també a les comunitats autònomes aprovar uns models tècnics més senzills i barats perquè els propietaris facin els seus propis plans de gestió forestal. Per a Nieto, aquesta és la millor manera de fomentar aquests instruments. Ecologistes en Acció considera no obstant això que la nova llei elimina l’obligatorietat, existent en l’anterior, que totes les muntanyes comptin amb un instrument de gestió. Poc més d’un 12% de la superfície forestal d’Espanya compta amb aquest tipus d’ordenació. “Era obligatori, però no es va fer absolutament gens, no es va fer complir”, va assegurar Nieto.
Una altra de les novetats de la llei és una futura “estratègia nacional de gestió cinegética” i un registre nacional d’infractors de caça i pesca. Per a Ecologistes en Acció aquests canvis tenen “poc que veure amb la gestió de les muntanyes” i responen a la bona relació del PP amb el sector cinegético “al que afavoreix amb aquests canvis”. Nieto va assenyalar que es tracta únicament de coordinar les diferents normes de les comunitats, per exemple en la veda o en la caça d’espècies migratòries.
“No és casualitat que totes les lleis ambientals del PP estiguin plenes d’excepcions com la llei de costes, la llei de Patrimoni Natural i la de muntanyes”, va assenyalar ahir Pilar Lucio, secretària general de Canvi Climàtic del PSOE.
La “Lei de Montes” actual, de 2003, va incloure com una de les seves principals novetats la prohibició del canvi d’ús forestal de les zones incendiades almenys durant 30 anys. Es tractava d’evitar que es provoquessin focs amb finalitats especulatives. L’article 50 de l’únic esborrany conegut fins ara de la nova norma tiraria per terra aquesta precaució en incloure aquesta frase: “Amb caràcter excepcional les comunitats autònomes podran acordar canvi d’ús forestal quan concorri un interès general prevalente”. Aquesta frase s’ha modificat en el text aprovat en el Consell de Ministres.
García Tejerina va descartar durant la presentació de la campanya d’extinció i prevenció d’incendis forestals de 2014 que la modificació de la llei actual inclogués la possibilitat de vendre muntanyes públiques. L’esborrany de 2013 va tranquil·litzar als ecologistes en aquest punt perquè, tal com estava redactat, no ho permet. L’anterior ministre, Miguel Arias Cañete, va assegurar als ecologistes que la norma “no facilita” la desamortització.
Ecologistes en Acció ha qualificat de “innecessària i contraproduent” la modificació de la Llei de Montes. Per a l’organització els canvis en la llei no incorporen millores substancials per a la gestió dels boscos, envaeixen competència autonòmiques perquè incorpora regulacions cinegéticas i suposa una “greu reculada” a la necessària planificació forestal.
Font de la noticia: El País
