Enresa tira endavant el concurs mentre encarrega d’urgència nous estudis geològics
En un dels seus primers consells de ministres com a president del Govern, Mariano Rajoy va sorprendre tothom a l’escollir el desconegut municipi de Villar de Cañas (Conca) per a la construcció del polèmic cementiri nuclear, el denominat magatzem temporal centralitzat (MTC). Gairebé tres anys després s’ha posat de manifest que la decisió va ser, com a mínim, poc meditada. Un informe geològic de la companyia nord-americana d’enginyeria URS encarregat pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) l’ha deixat en ridícul al dictaminar que «l’emplaçament escollit és inadequat, des del punt de vista geotècnic, per albergar uns edificis» considerats d’alt risc.
Les cales portades a terme han mostrat un subsòl tan inestable que fins i tot el Col·legi de Geòlegs ha advertit en una nota oficial que «es podrien provocar grans sobrecostos» a les obres a més a més d’«un possible deteriorament de la seguretat estructural» de les edificacions.
TRIPLE COMPLEXITAT / Els terrenys reuneixen una triple condició que complica la fonamentació. En una primera capa de fins a uns 15 metres de mitjana dominen les argiles expansives, un tipus de terreny que per efecte de l’aigua es contrau i dilata amb tal força que és capaç de produir esquerdes en les estructures de formigó més sòlides. «Pot arribar a aixecar un edifici sencer», van indicar fonts del Col·legi de Geòlegs.
Més avall d’aquesta cota apareix una cosa encara més perillosa: jaciments de guix en què l’acció de l’aigua pot acabar creant cavitats que amb el pas del temps poden col·lapsar, enfonsant el terreny. A aquests dos fenòmens s’hi suma que els terrenys són inundables. El nivell freàtic està pràcticament a l’alçada de la superfície, com es pot comprovar en un entorn en el qual proliferen les llacunes.
«No és que l’edifici no es pugui construir. La tecnologia actual permet fer-ho a qualsevol lloc, però a costa de pagar alts sobrepreus. S’ha de fer, a més a més, molt bé perquè no hi hagi conseqüències que en aquest tipus d’instal·lacions no es poden permetre», adverteixen les mateixes fonts col·legials.
Les argiles expansives i els jaciments de guix amb cavitats van crear enormes problemes a la construcció del tram de l’AVE entre Saragossa i Lleida i una part de l’encariment de l’obra que ara ha posat al damunt de la taula del Tribunal de Comptes.
OBRA SENSE ADJUDICAR / A la societat pública que pilota el projecte, l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa), no sembla que la preocupin aquestes ombres. El mes de setembre passat va treure a concurs la construcció de l’obra civil i preveu adjudicar-la l’1 de febrer per un import màxim de 270 milions d’euros, malgrat que el president del CSN, Fernando Martí Scharphausen, va advertir el 3 de desembre passat al Congrés dels Diputats que aquest organisme no donarà el permís perquè es remogui ni un sol metre cúbic de terra fins que s’aclareixin les incerteses.
A partir de l’informe presentat per URS, entre altres, el director tècnic de Seguretat Nuclear del consell, Antonio Munuera, va remetre a Enresa un informe plantejant la multitud de dubtes sorgits sobre la fonamentació i les característiques geològiques del terreny. La resposta que doni Enresa és clau per saber si l’obra pot tirar endavant o no, però els estudis que ha de portar a terme són tan complexos que poden comportar molts mesos, fins i tot un any, segons Carlos Villeta, portaveu de la Plataforma contra el Cementiri Nuclear de Conca.
Els contractes de realització d’aquests estudis s’han adjudicat d’urgència entre altres a l’empresa d’enginyeria Aplus +, de Barcelona, que preveu treballar per les vacances de Nadal, els dies festius inclosos. Però és inviable que estiguin acabats abans del febrer.
La qüestió dels terminis és un dels cavalls de batalla del PSOE. El seu diputat per Conca, Luis Carlos Sahuquillo, va avisar el Congrés que si s’adjudica l’obra abans de tenir la seguretat que es pot portar a terme es corre el risc d’haver d’afrontar indemnitzacions milionàries com les del dipòsit de gas Castor. Antonio Hernando, el portaveu del grup socialista, va exigir la setmana passada a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría la paralització de l’adjudicació, però no va obtenir cap mena de resposta.
Els geòlegs ho tenen clar. Si s’hagués fet un estudi geotècnic previ a la designació, Villar de Cañas no hauria tingut cap possibilitat de ser escollida pel primer consell de ministres de Rajoy.
