f1Científics del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) han descobert una fórmula per fabricar un formigó que és més ‘verd’ i més resistent. Aquesta troballa s’ha aconseguit en realitzar diferents anàlisis moleculars de l’estructura del formigó, comprovant-se que amb una reducció en la quantitat de silicat de calci es produïa un material amb major resistència mecànica, i que provocava menys emissions de CO2 durant la seva fabricació.

En ser el formigó un dels materials de construcció més emprats en el món, i un dels principals culpables de l’escalfament global (entre un 5% i un 10% de les emissions industrials), aquest tipus de millores poden arribar a tenir un impacte veritablement positiu; en aquesta ocasió els investigadors parlen de la meitat d’emissions que en el formigó convencional. Un dels seus components és el ciment, i aquest s’aconsegueix mitjançant la cocció de material ric en calci (pedra calcària) amb material ric en sílice (argila) a temperes que oscil·len els 1.500ºC, produint una massa dura que després es mol per obtenir el clínquer. Els principals responsables dels gasos efecte hivernacle que s’alliberen durant aquests processos són la descarbonatació de la pedra calcària, i els forns on s’ha de coure la barreja.

En els ciments de fabricació convencional s’empra una relació de calci / sílice de 1,7, però mai fins ara s’havien estudiat tan minuciosament les estructures resultants. El professor Roland Pellenq i el seu equip van elaborar una base de dades de totes les formulacions químiques, trobant que la barreja òptima no és la més utilitzada, sinó aquella que empra una relació de 1,5., I assegura que “no hi ha tensions residuals en el material, de manera que seria més resistent “.

Ara queda comprovar que aquests resultats a nano-escala també es produeixen a l’escala habitual en què s’utilitza el formigó (enginyeria i arquitectura).

Més info de la notícia: MIT