Científics del CSIC troben restes entorn d’un vell jaciment de wolframi

1413914382_433189_1413914559_noticia_normalDe forma tan imperceptible com a constant, dècada rera dècada. Així s’ha contaminat el sòl proper a una mina de wolframi dels anys trenta abandonada, en el municipi de Guadalix de la Serra (6.071 habitants), segons una recerca de geoquímicos del Museu Nacional de Ciències Naturals i del Consell Superior de Recerques Científiques. El treball, publicat en la revista científica Science of the total environment, alerta de la necessitat de descontaminar la superfície afectada i retirar els residus, que podrien aconseguir els aqüífers propers.

La mina es troba en una zona accessible, propera al turó de Sant Pere, entre Guadalix i Colmenar Vell. En els anys trenta va servir per proveir a l’Alemanya de wolframi, un metall que Espanya exportava i que els nazis empraven en la fabricació d’armament pesat. L’explotació va ser abandonada després de la Segona Guerra Mundial. Però allí, en plena serra madrilenya, van quedar les restes d’arsènic, un element químic natural i altament tòxic en la seva forma inorgànica, que s’allibera, per exemple, en extreure metalls del subsòl.

Els residus que es van generar en la mina de Guadalix es van emmagatzemar utilitzant escorodita, un mineral compost a parts iguals per ferro i arsènic, que s’empra en la indústria minera per aïllar i desfer-se d’aquest producte tòxic de forma segura, evitant que contamini el sòl i l’aigua. “S’empra com a fase final en la gestió de residus”, explica el geoquímico Fernando Garrido, un dels responsables de la recerca, en la qual també han participat científics de la Universitat de Saragossa. Tots ells han descobert que, no obstant això, la escorodita, a la intempèrie i exposada a qualsevol agent meteorològic com ha estat durant dècades en la mina abandonada de Guadalix, no és un mètode tan segur com es pensava.

La escorodita dipositada en la superfície de la mina és “una font molt potent d’arsènic”, assegura Garrido. La pluja ha anat dissolent el mineral i alliberant l’arsènic “en traces petites, però de forma continuada i imparable”. La zona, en la qual l’equip de científics va començar a treballar en 2008, està “altament contaminada”. Les mostres que han pres des de llavors en les parts per les quals discorre l’aigua de la pluja fins a un rierol proper revelen concentracions que tripliquen els valors d’habituals d’arsènic en el sòl. Aquest element, que l’Organització Mundial de la Salut cataloga com una de les 10 substàncies químiques més preocupants per a la salut pública, suposa una amenaça quan contamina aigües subterrànies que després s’utilitzen per al consum, preparar aliments o regar cultius.

“La contaminació detectada indica que l’arsènic pot arribar als aqüífers de la zona”, indica Garrido, “i suposa un risc mediambiental greu a causa de la seva toxicitat”. La superfície on s’ha trobat la major concentració amb prou feines aconsegueix uns 900 metres quadrats, però Garrido adverteix que es podrien trobar traces de contaminació més enllà de la conca del riu Guadalix.

L’equip de científics, que ja havia publicat altres dos estudis sobre la mina de Guadalix i ara treballa en una altra en Bustarviejo, va mostrar les seves conclusions a l’Ajuntament de Guadalix, que busca una solució, segons els investigadors. Els geoquímicos demanen que es retirin els residus i s’emmagatzemin sota sostre per assegurar la seva estabilitat.

Font de la noticia: Mining.com – El País

Share This