evaluacion de suelos contaminadosEl procés de degradació dels sòls a Espanya s’ha accelerat durant l’última dècada, especialment per la creixent aridez climàtica i la pressió urbanística, ha afirmat en una entrevista amb EFE el president de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs, Luis Suárez.

Amb motiu de la proclamació de l’Any Internacional dels Sòls 2015, una iniciativa amb la qual l’ONU vol conscienciar sobre un ús més sostenible d’aquest recurs crític, Suárez alerta que l’erosió i la desertització del territori espanyol s’està estenent lentament del sud-sud-est cap al nord.

Històricament, les regions més afectades per aquest problema han estat àmplies zones de Múrcia, Almeria i Alacant.

Almenys una quarta part de la biodiversitat mundial habita sota els nostres peus, on, per exemple, el cuc de terra és un gegant al costat de petits organismes com a bacteris i fongs.

Segons el president del Col·legi Oficial de Geòlegs, a més de les inundacions -que suposen el 50 % de les pèrdues econòmiques causades per desastres naturals-, la salinització dels aqüífers, la desertització i l’erosió del terreny es troben entre els principals problemes mediambientals del país.

A nivell mundial, un terç de tots els sòls es degraden, a causa de l’erosió, compactació, salinització, esgotament de la matèria orgànica i nutrients, acidificació, contaminació i altres processos causats per pràctiques insostenibles de gestió del sòl, segons l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

Un centímetre de sòl pot trigar fins a 1.000 anys a formar-se, explica aquesta agència de l’ONU a la web que ha engegat amb motiu de la celebració d’aquest any internacional.

“És molt important, ha manifestat Suárez, atallar aquesta lenta i imparable pèrdua, perquè sense un sòl sa s’arrasa qualsevol tipus de vida”.
“El sòl ens protegeix”, ha emfatitzat en aquest sentit l’expert, qui ha advocat per incrementar la conscienciació de la ciutadania per contribuir a la conservació del patrimoni natural i, per tant, perquè els poders se sentin empesos a actuar per la pressió social.

La seva preservació és l’únic camí per evitar l’erosió, un procés “molt perillós” que una vegada es produeix té un “desenvolupament exponencial”.

A més de la pressió demogràfica i urbanística, la degradació dels sòls té un clar enemic en un clima mediterrani que “cada vegada és més àrid” com a conseqüència del canvi climàtic.

“Estem observant -ha dit- una reducció important de les precipitacions i això està fent que el sòl es ressenti molt”.

Segons el seu criteri, un de les maneres més eficaces de lluitar contra la desertització i erosió és combatre el canvi climàtic, reduint les emissions contaminants de CO2, el principal gas responsable de l’escalfament de la temperatura del planeta.

En aquest any de celebracions de l’Any Internacional, “el més important és la conscienciació ciutadana, perquè una persona informada és una persona que preveu problemes com la desprotecció del sòl i les seves conseqüències presents i futures”.

Segons la FAO, els sòls sans no solament constitueixen la base per als aliments, combustibles, fibres i productes mèdics, sinó que també són essencials per als ecosistemes i exerceixen un paper fonamental en el cicle del carboni, emmagatzemant i filtrant l’aigua.

 

Share This