Estudis geotècnics: Què són, perquè serveixen, i quan són necessaris

A l’hora d’empendre qualsevol projecte d’edificació, o de modificació de terrenys, hi ha associats una sèrie d’estudis com el són l’Estudi Geotècnic i l’Estudi Topogràfic (Aixecament Topogràfic).

La necessitat de l’Informe Geotècnic és independent de la importància que s’atribueixi a l’edifici. Des de petites instal·lacions com pot ser la construcció d’una edificació auxiliar passant per la reforma estructural d’un habitatge unifamiliar, l’edificació d’un gran supermercat, la construcció d’aparcaments subterranis o rehabilitació d’edificis de caràcter monumental, requereixen un estudi geotècnic l’objectiu ha de ser sempre el mateix: garantir la seguretat i funcionalitat de l’estructura.

Però … Què és un Estudi Geotècnic d’Edificació?

En el Codi tècnic de l’edificació es defineix l’estudi geotècnic com el compendi d’informació quantificada pel que fa a les característiques del terreny en relació amb el tipus d’edifici previst i l’entorn on s’ubica, que és necessària per procedir a l’anàlisi i dimensionat de els fonaments d’aquest o altres obres. En aquesta definició s’inclouen dos conceptes fonamentals: informació quantificada, relació amb el tipus d’edifici previst i l’entorn on s’ubica.

L’informe geotècnic s’ha d’adaptar a l’edifici, no és el mateix estudiar un aparcament en sòls tous que un edifici de nombroses altures sobre un aflorament de roca; i l’entorn on s’ubica, les recomanacions han de tenir en compte si és possible afectar altres edificis o a infraestructures.

L’estudi geotècnic és el procés d’estudi i la justificació tècnica del comportament del terreny en relació amb un projecte d’edificació específic. La seva expressió es concreta en un document, l’informe geotècnic, que conté:

• Les conclusions d’una investigació geològic-geotècnica (definició dels paràmetres de càlcul a emprar en el dimensionament dels elements estructurals en contacte amb el terreny, així com les previsions del comportament del terreny davant les noves condicions, definició d’estabilitat de desmunts i terraplens , estabilitat de les pròpies vessants, recomanacions de fonamentació, recomanacions per a l’execució de les obres, etc.).
• La documentació gràfica i escrita per a la definició de les condicions del terreny (plantes, perfils, memòria descriptiva)
• Les dades recollides durant la investigació (registres de sondejos i cales, geofísica, assajos de laboratori, aixecaments geomecànics, cartografies geològiques, croquis, etc.).

Quan és necessari un estudi geotècnic?

Amb caràcter general, l’informe geotècnic cal sempre que es realitzin actuacions sobre el terreny incloent: desmunts, terraplenaments, rases i fonaments. Dins de l’àmbit d’un projecte urbanístic, s’ha de disposar d’un informe geotècnic en totes les etapes del seu desenvolupament, des de la redacció del Pla General fins al projecte d’un edifici individual

Per què és necessari el Informe Geotècnic?

El projecte de fonamentació d’un edifici, així com el moviment de terres necessari per a la seva construcció, precisen d’un coneixement precís del terreny.

En primer lloc cal conèixer les propietats dels materials i definir el seu comportament davant la nova situació.

En segon lloc, es necessita tenir un coneixement precís de la geometria i distribució de les capes que configuren el terreny de fonamentació. Davant la limitació, pel que fa a nombre de punts, que té tota investigació, aquesta geometria s’ha d’interpretar a partir d’unes poques dades, de manera que és imprescindible la interpretació de les dades recollides en la campanya de camp (sondejos i assajos penetromètrics) i els resultats de proves de laboratori de sòls per un tècnic qualificat.

En tercer lloc, cal conèixer les condicions hidrogeològiques del terreny on es troba l’edifici.

Tota aquesta informació és el producte de combinar: la investigació geotècnica, que es recolza en una sèrie de tècniques i coneixements geològics; els assaigs de laboratori, que s’han d’adequar als objectius de cada treball concret; i la interpretació i coneixement de tècnics competents, com els geòlegs, amb suficient experiència per interpretar la informació de què es disposa.

Per tant, tan necessari com l’estudi ho és la pròpia intervenció de tècnics competents, com els geòlegs, en la realització d’aquests estudis que defineixin les condicions del terreny en el qual es realitzarà l’obra prevista, així com el seu comportament davant les noves sol·licitacions i els problemes que pugui generar sobre els terrenys i edificacions adjacents.

Quina informació necessita el redactor de l’Estudi Geotècnic

En l’informe geotècnic s’ha de proporcionar tota la informació necessària per al dimensionament de la fonamentació de l’edifici, la definició de les sol·licitacions d’elements de l’edifici en contacte amb el terreny (com murs de contenció, soleres etc.) i les activitats necessàries per a la seva pròpia construcció (desmunts, terraplenaments, rases). Per aconseguir aquests objectius s’han de conèixer les característiques del futur edifici, la urbanització i l’àrea d’influència.

A l’hora de sol·licitar un informe geotècnic s’ha de proporcionar la següent informació:

• Cota prevista de la solera i nombre de plantes de soterrani.
• Nombre de plantes a edificar. Variacions en alçada dins de la planta de l’edifici.
• Seccions del propi edifici i la urbanització.
• Planta taquimètric de la parcel·la. Límits del terreny involucrat en la futura obra.
• Situació exacta de l’edifici dins de la parcel·la, incloent els límits de les seves soterranis.
• Els serveis i xarxes subterrànies que hi ha dins de la parcel·la (conduccions, dipòsits, centres de transformació, etc.).
• Condicionants a tenir en compte en el disseny geotècnic (rius, vessants, les pròpies infraestructures subterrànies, penya-segats, etc).

Quina normativa regula l’obligatorietat de realització d’estudis geotècnics en edificació?

Els estudis geotècnics són d’obligada realització per a qualsevol tipologia d’edificació, seguint l’actual normativa imposada pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), que desenvolupa la reglamentació de la Llei d’Ordenació de l’edificació (LOE) establint en el seu document bàsic (DB-SE-C), les qüestions que afecten els estudis geotècnics i les responsabilitats de les diferents parts implicades en el procés d’edificació.

Quines conseqüències pot tenir la no realització d’un estudi geotècnic?

Hi ha un ampli ventall de conseqüències aparellades a la manca d’un estudi geotècnic a l’hora d’abordar el projecte i construcció d’un edifici.

La més lleu, per no posar en risc a les persones, és el sobrecost a causa de la realització d’un projecte amb una informació insuficient. En aquestes condicions, el més normal és el sobredimensionament de les solucions per tal de cobrir-se davant les incerteses.

A continuació se situen els sobrecostos i retards que es produeixen en descobrir que la solució de projecte és inviable, obligant a redefinir els fonaments de l’edifici un cop iniciada l’obra. En casos extrems es descobreix la inviabilitat del projecte obligant al seu abandonament.

La següent situació pel que fa a gravetat, és l’aparició de patologies un cop l’edifici està en servei. El cas més greu és la necessitat d’abandonar un edifici habitat. Estudis realitzats en processos d’edificació evidencien que tot i que els costos de fonamentació se situen en percentatges del 10 al 15% del total, les patologies associades a defectes de fonamentació poden suposar costos del 40 a més del 100% del projecte.

La situació més greu, de les que no afecten a la salut de les persones, és l’ocurrència d’incidències greus durant la construcció o la vida útil de l’edifici. Aquestes incidències van des de la ruïna de parts o tot l’edifici en construcció fins l’afecció greu a edificis o infraestructures pròximes, podent obligar al seu desallotjament temporal o demolició.

Finalment cal esmentar les situacions en què es posa en risc la salut i fins i tot la vida de les persones.